Matthias Girke, metge antroposòfic, va crear l’hospital General de Havelhöhe, Berlín
Tinc 62 anys. Vaig néixer i visc a Berlín. Casat És important que cada veu es pugui escoltar, i en l’àmbit de la salut que cada persona pugui triar.

Jo treballava en un gran hospital de Berlín. La meva especialitat era la medicina oncològica i aviat vaig comprovar que reparar el cos no significa curar.

En què consisteix curar?

La curació de malalties cròniques està relacionada amb la transformació de la persona i amb donar suport a les seves forces autocuratives.

Quines són aquestes forces?

Les defenses del cos: una amigdalitis, una grip, una fractura es curen soles. La medicina convencional no dona prou suport a aquesta capacitat de remissió, per exemple aturem la febre quan en realitat té una importància enorme en el procés de curació.

…?

Augmenta la resposta immune. Sabem que la pneumònia té un millor pronòstic si la febre és alta, i que persones que han tingut moltes malalties de caràcter inflamatori tenen menys possibilitats de desenvolupar càncer. La inflamació és un procés oposat al càncer. No necessitem una medicina que suprimeixi la febre sinó que respecti l’organisme.

I cap a on va dirigir la recerca?

No volia dedicar-me a la medicina alternativa, sinó ampliar la medicina al·lopàtica i exercir-la en un hospital públic, però sabia que era essencial trobar la manera d’ajudar el pacient en el seu procés d’autocuració, donar-li suport anímic i tractar-lo en la seva individualitat.

I la va trobar?

Sí, en la medicina antroposòfico-integrativa, ja que els seus principis són els que li he descrit. Em vaig formar, i a partir d’aquí el meu gran desig va ser crear un hospital amb aquest enfocament a Berlín.

Missió impossible?

Va ser el mateix Ajuntament de Berlín el que em va sol·licitar que el creés fa vint anys. Vam reconvertir un hospital públic de 358 llits i 700 treballadors que desconeixien completament la medicina antroposòfica i els vam formar.

Un ajuntament amb inquietuds.

Avui disposem d’un important departament de cardiologia, un servei de cures intensives, un ­altre de ginecologia. Portem al món al voltant de 1.200 nadons a l’any als quals els nostres pacients els fan gorretes de llana. I som un dels centres de l’associació per al càncer d’ Alemanya. El nostre centre oncològic és un dels més importants.

Per què?

Ampliem la medicina oncològica habitual amb altres teràpies i medicines naturals com el vesc, que mata les cèl·lules cancerígenes i estimula el sistema immunològic. Fem quimioteràpia amb aquest compost natural sobre el qual ja s’han fet amplis estudis.

Quins altres tractaments incorpora la medicina antroposòfico-integrativa?

El metge, el psicòleg i la infermera que s’encarreguen del pacient decideixen conjuntament amb ell quines teràpies complementàries li convenen. Fem servir artteràpia, musicoteràpia i eurítmia, que és la teràpia del moviment.

Posi’m un exemple de com s’apliquen.

L’estrès i la tensió afebleixen el sistema immunològic. A un pacient estressat la musicoteràpia l’ajuda a alliberar la tensió. L’eurítmia creativa és com una meditació en moviment i els seus efectes fisiològics estan avui molt documentats.

Per què l’eurítmia i l’artteràpia i no el ioga o la risoteràpia?

Cada disciplina s’ajusta a la persona i la malaltia. Una persona amb diabetis ha d’estar activa amb les mans i és molt bo que faci modelatge, mentre que a un pacient depressiu l’ajudarà pintar amb colors lluminosos.

N’han comprovat l’efectivitat?

Per descomptat. Fins i tot sabem que és d’enorme importància com està pintat un hospital. Per a les persones que pateixen anímicament el color té un significat molt important. L’arquitectura d’un hospital ha d’estar orientada a l’ésser humà.

Ho entenc.

El quart camp que abordem és la psicooncologia, en què els pacients aprenen a gestionar el càncer com un repte i a trobar el sentit de la malaltia en la seva biografia.

I tenen èxit?

Cada dos o tres anys es realitzen enquestes per puntuar els 2.000 hospitals d’ Alemanya i nos­altres sempre estem entre els millors. Atenem 10.000 pacients a l’any.

Al principi no tots els metges de l’hospital devien estar per la feina…

Ningú no estava motivat, eren 150 metges tradicionals i reticents. Vam començar a fer formació i pràctica i més pràctica, i veient els resultats van acabar entusiasmats, no hem hagut de prescindir de ningú.

Els metges solen ser reticents a la medicina no ortodoxa.

Els valors dels estudiants de Medicina de primer curs són l’empatia amb el pacient, però al final de la carrera tots ho han oblidat. Gairebé la meitat acaben per no exercir de metges i ­trien la investigació o la indústria.

Per què?

Cal una gran força interior per conservar els ideals. Ara a Alemanya s’està introduint un nou mètode de treball a les universitats enfocat a la salutogènesi.

Partir de la salut i no de la malaltia?

Sí, aquest és el nou paradigma, centrar-se en el que enforteix la salut i no en la malaltia. Una visió integral de l’ésser humà.


Nous paradigmes

El que aquí és una raresa a Alemanya és tendència, i tendència impulsada des del govern. Un altre món. La medicina antroposòfico-integrativa disposa allà de deu hospitals. El doctor Girke, especialista en medicina interna, diabetologia, medicina pal·liativa i medicina antroposòfica; director de la secció mèdica al Goetheanum ( Dornach, Suïssa), va ser l’artífex de la transformació de l’hospital General de Havelhöhe de Berlín en hospital antroposòfico-integratiu. Ha vingut a Espanya per fer conferències sobre la pràctica d’aquesta medicina en el marc hospitalari al Col·legi de Metges de Madrid, al de Barcelona (convidat per la secció de metges naturistes integratius), a la Complutense i a la casa Rudolf Steiner de Barcelona.

FUENTE: http://www.lavanguardia.com/lacontra/20170306/42565757353/cal-centrar-se-en-lenfortiment-de-la-salut-i-no-en-la-malaltia.html?utm_campaign=botones_sociales&utm_source=facebook&utm_medium=social

beassertive AdministratorKeymaster
Psicologia / Neurociencia

Deja un comentario